Els Escolapis tenien una escola a Igualada des del 1732 i també van haver d’abandonar-la el 1835, però van tornar el 1858 i van establir el seu col·legi a l’antic convent dels Agustins. En l’edifici vell, de només dues plantes, hi havia a l’extrem occidental l’esmentat santuari i, a la banda extrema de sol ixent, un pòrtic d’accés tocant al carrer del Portal. De l’edifici actual de l’Escola Pia destaca la façana projectada pel mestre d’obres Pau Riera i Galtés i inaugurada el 7-6-1908, amb un rellotge de Salvador Nadal i Adzet ―que va començar a funcionar el 28-8-1908― i dues campanes de la foneria Barberi d’Olot. A l’edifici dels Escolapis s’hi va instal·lar durant la Guerra Civil un menjador i cuina comunal, de caràcter gratuït, creats immediatament després de la insurrecció militar per atendre els combois de milicians que anaven al front d’Aragó. A partir del final de 1937, la cuina comunal va prestar serveis sobretot als refugiats que van venir des de tot Espanya. Després va haver-hi també en aquest edifici una caserna de transeünts. En acabat de la guerra, als Escolapis hi va ser instal·lat un camp de concentració franquista «de prisioneros y presentados », que va obrir el 10-2-1939 i va tancar les portes a finals de setembre. La capacitat del camp va calcular-se, per part de la Inspección de Campos, en cinc mil presoners.
( Els Carrers i les places d’Igualada Nomenclàtor i història Antoni Dalmau, M.Teresa Miret, Marta Vives)